Projecte Trencant Estereotips de Gènere a través de l’Art

L’art és una poderosa eina per qüestionar les normes socials i els estereotips de gènere. El meu projecte busca utilitzar l’art com una via per promoure i difondre la igualtat i la inclusió, demostrant que les eines i activitats que normalment s’associen amb un gènere concret poden ser emprades i portades a terme per qualsevol individu.

Els textos sobre treball per projectes i la pràctica artística a l’escola em resulten molt profitosos quant a la planificació, aplicació i avaluació del projecte educatiu, facilitant la seva estructuració i efectivitat.

Enfocament

Els textos proposats en aquesta activitat posen de manifest la importància de fomentar un creixement integral dels estudiants, tenint en compte també els seus aspectes emocionals i socials, a més dels acadèmics. Anna Sala i Núria Matas (2018) ens expliquen com la imaginació és una de les claus per impulsar l’autonomia i el pensament crític i com l’educació artística pot transformar les escoles i fomentar les competències, bàsiques i competencials. Ambdós aspectes han estat tinguts en compte a l’hora de plantejar el meu  projecte el qual tracta de desafiar els estereotips de gènere i, alhora, fomentar la creativitat, element clau també pel creixement integral. A més a més, ofereix als estudiants la possibilitat d’experimentar amb diferents formes d’expressió artística ajudant-los a desenvolupar aspectes tant emocionals com socials i també a augmentar la seva confiança en si mateixos.

Per la seva banda, María del Carmen González (2011) argumenta que l’art no és només un joc sinó també una eina educativa essencial per al desenvolupament cognitiu, emocional i social. Per això la meva proposta en basa en la col·laboració dels estudiants, els professors i el propi artista. Això promou un entorn educatiu inclusiu i divers on les perspectives de tots els participants siguin valorades.

En el treball per projectes i l’educació artística, l’avaluació contínua és fonamental. Segons el text d’Agirre (2005), aquesta ens permet garantir que les accions implementades siguin útils. El meu projecte artístic inclou una avaluació final i una conclusió amb discussió sobre gènere, la qual cosa permet als alumnes avaluar el seu propi aprenentatge.

A nivell de materialització, la meva proposta inclou activitats com escultures amb agulles de costura i fil, pintura amb martells o collages d’utensilis de cuina per desafiar els rols de gènere. Aquestes activitats permetran als alumnes explorar formes noves d’art i desafiar les imposicions de gènere tradicionals.

Referents Artístics

Els referents artístics que m’han servit d’inspiració fins ara són els següents:

• Siro López: Amb la seva obra Dona Infància Vellesa, López manipula deixalles per aconseguir imprimir la seva obra. Aquesta obra ha circulat per les escoles, apropant l’art a l’àmbit quotidià escolar i explorant qüestions de gènere i com aquest factor esdevé vulnerable. 
• Barbara Kruger: Amb la seva peça Your Body is a Battleground, Kruger utilitza la imatge i el text per lluitar no només contra els estereotips de gènere i els convencionalismes imposats per la societat. L’alumnat realitzaria collages inspirats en Kruger, amb l’ús d’imatges i text.
• Shirin Neshat: Amb la sèrie de fotografies Women of Allah, Neshat ens parla sobre la identitat de gènere i la política a l’Iran. L’alumnat empraria la fotografia per reflectir les seves experiències pel que fa als rols de gènere.
• Guerrilla Girls: Grup anònim dedicat a defensar causes feministes com amb el seu cartell Do Women Have to Be Naked to Get Into the Met. Museum?. Els alumnes realitzaríen cartells o pancartes abordant desigualtats que han observat en la seva comunitat escolar.

Conclusions

Els resultats esperats del projecte artístic inclouen una major participació dels estudiants en el procés d’aprenentatge, la millora de les seves habilitats creatives i crítiques i la comprensió de la igualtat de gènere. Per tant, aquest projecte és coherent amb els resultats dels textos sobre educació artística, ja que mostren una influència positiva de l’educació artística en els estudiants.

Bibliografia i referents

• Agirre, Imanol (2005). La evaluación en educación artística. En Teorías y prácticas en educación artística (p. 113-129). Octaedro
• Bolaño, Emilia (2020). Sin titulo (Tu cuerpo es un campo de batalla) ¿De quién es tu cuerpo?. Historia-arte. Disponible a https://historia-arte.com/obras/tu-cuerpo-es-un-campo-de-batalla. Consulta 12-11-2024
• Bolaño, Emilia (sd). ¿Tienen que estar desnudas las mujeres para entrar en el Metropolitan Museum?. Historia-arte. Disponible a https://historia-arte.com/obras/tienen-que-estar-desnudas-las-mujeres-para-entrar-en-el-met. Consulta 14-11-2024
• Domènech, Mar (2022). +ART a les escoles, un projecte de la FEDAC obert a tothom. Disponible a https://diarieducacio.cat/artseducacio/2022/01/13/art-a-les-escoles-un-projecte-de-la-fedac-obert-a-tothom/. Consulta 15-11-2024
• Escoles FEDAC Sant Andreu (sd). Exposició “Infància, Dona i Vellesa”. Disponible a https://santandreu.fedac.cat/exposicio-infancia-dona-i-vellesa/. Consulta 15-11-2024
• González, María del Carmen (2011). El arte en las escuelas no es un juego de niños. Errata#. Revista de artes visuales. Nº 4 (p. 20-40)
• Laspina, Anel (2024). Shirin Neshat: rompiendo silencios a través del arte y la fotografía. La cámara del arte. Disponible a https://lacamaradelarte.com/shirin-neshat/. Consulta 09-11-2024
• Roca Sala, Mireia (2020). La escuela crece y se transforma a través de la educación artística. Revista Aula, Nº 29
• Sala, Anna i Matas, Núria (2018). Móns. Imaginar per fer. XV Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus (p. 78-91)
• Singulart (2024). Explorando Mujeres de Allah de Shirin Neshat. Singulart Magazine. Disponible a https://www.singulart.com/es/blog/2024/10/05/mujeres-de-allah-de-shirin-neshat/ . Consulta 09-11-2024